Dies frenètics a Rio, a Europa, a Los Cabos, a UBUNTU…

Avui, a les 00.00 del dimarts 19 de juny les negociacions sobre la declaració final de Rio+20 s’han tancat sense que exactament no s’hagin arribat a acords 100% clars sobre diverses matèries. Per altre banda ahir diumenge es celebraven a Atenes un segon intent d’eleccions que han donat com a guanyadors a Nova Democràcia (tot i que no està molt clar que pugui governar). Així mateix es celebra a Los Cabos (México) una nova reunió del G20. Moltes agendes i molts desafiaments sobre la taula com per a no plantejar-se una pregunat obvia: quin esdeveniment ha sigut o és el més important??

Abans d’entrar en matèria però, val a dir que avui els representants d’UBUNTU hem passat un dels primers «check-points» que ens haviem proposat passar amb èxit en el nostre viatge. Hem celebrat el nostre side-event a la cimera oficial de les Nacions Unides i ha sigut tot un èxit. L’acte sota el títol «Food, sustainability and global democracy: challenges and perspective» ha abordat la problemàtica alimentària (principalment el que fa a l’especulació en aliments), així com la relació entre seguretat alimentària i democràcia. Per a tal hem tingut com a panelistes Natasha Despotovic (directora de FUNGLODE), Selvino Heck (Presidència de República de Brasil sobre temes alimentaris), Daniela Sanches (consell de Seguretat Alimentària de Brasil) i Julian Oram (cap de desenvolupament sostenible de Greenpeace International). D’entre totes les coses que s’han dit en l’acte, sense cap mena de dubte el més destacat han estat les presentacions dels dos speakers brasilers qui han explicat com s’ha considerat el dret a l’alimentació com a un dret dins de la Constitució. Per a tal s’ha comptat amb la participació de tots els actors implicats en aquesta problemàtica, partint dels moviments de base fins arribar al nivell polític més elevat. Com a dit Selvino «les polítiques relacionades amb la gana han d’anar relacionades amb canvis socials i econòmics».

Què succeïa mentre es duïa a terme el nostre side-event? doncs que les negociacions a porta tancada posaven contra les cordes els negociadors dels dos blocs principals clàssics, els països desenvolupats (UE, EEUU, Regne Unit, Canadà) i el G77 més Xina. Avui (ahir) era l’últim dia per arribar a un acord sobre el text final, ja que es volen evitar les negociacions amb els presidents i primers ministres per Rio Centro, però encara queden temes per tancar. Quins? Bàsicament el finançament i la transferència de tecnologia. Què succeïrà? En el món de la diplomacia mai se sap, però s’arribarà a un joc de paraules per a maquillar la imatge. Aspectes positius? Pel que he llegit i he sentit (difícil seguir les negociacions fent activitats per tots llocs), l’empoderament del PNUMA i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquí però vull acabar de llegir sobre la matèria per a veure-ho més clar (comentaris i ajuda benvinguts!!).

 

Pel que fa a un dels temes claus per UBUNTU com és la Taxa Tobin, avui hem fet una acció a la Cimera, disfressats de RObin Hood i repartint futlletons del nostre acte del dia 19 i de la marxa que hem preparat. En la vessant oficial, sembla que a pesar de moltes resistències la menció als «mecanismes de finançament innovador» (paràragraf 256 del text) es manté, la qual cosa és, diria a priori, una bona notícia.

 

Mentre tot això aconteixia a Rio de Janeiro, els líders mundial es reunien a Los Cabos en un intent més de consolidar la figura del G20 com a LA INSTITUCIÓ capaç i necessària per a fer front als reptes globals, principalment econòmics (recordem que el G20 nasqué precisament per això a finals dels 90 a iniciativa canadenca i nord-americana). El principal tema sobre la taula: com no, la situació a la Unió Europea i principalment la de l’estat espanyol i Grècia. Des d’aquí volaràn força polítics cap a Rio de Janeiro, convertint la ciutat i la Cimera en un quartel militar esperant l’atac final (us ho prometo, la major concentració de soldats per terra, mar i aire que mai he vist).

A Grècia, i ho dic molt entristit, no va guanyar el programa que presentava una alternativa al model actual. Syriza no ha guanyat però ha quedat segona en les eleccions, demostrant que la seva força en l’electorat i la població grega és innegable. Només la seva aparició ja és una meravellosa notícia. Ara, veurem què passa realment perquè el PASOK no vol negociar amb Nova Democràcia, lob qual podria portar a unes terceres eleccions…

I acabo ja, avui no des de l’autobús, però sí des de la meva habitació. Cansadíssim, esgotat física i mentalment, però amb ganes de demà continuar amb tot el que queda per davant. Demà canviem de registre i ens anem a la Cimera dels Pobles.

NAN

 

PDA: Sobre la resposta que plantejava al principi, potser la resposta és la que m’ha donat un bon amic meu (a qui tinc ganes de veure) via twitter. Em deia «Para mi futuro próximo Grecia, para mis hijos Rio».