Des del shuttle de la Ruta 7 (Botafogo)


Escric aquest post des de l’autobus que em porta del Rio Centro (on té lloc la Cimera de Rio+20 de NNUU) a l’hotel. Són gairebé dues hores de vitage llarg i davant de la impossibilitat de llegir ja que aquí ja és fosc, aprofito per pensar i escriure.

Avui sí. Avui ja ha estat el primer dia de treball de veritat. Una vegada olvidat el jet lag que tant em va martiritzar ahir, i després d’haver dormit com mai en un llit on se’m sortien els peus (qui ho hagués dit!!), avui ja he començat a endinsar-me en el fascinant món de la Cimera de Rio+20. El post que vindràn a partir d’avui serán una mica més per intentar ordenar les visions de les dues cimeres que es celebren aquí (l’oficial i la paral·ela), introduir els temes de debat i, en defnitiva, per explicar una mica el què he vingut a fer. Així els meus amics sabran (tot i que molt probablement no llegiràn aquest blog) una miqueta què és el què faig a Rio de Janeiro i en què s’inverteixen els fons públics que els ciutadans aporten a projectes com el Fòrum UBUNTU.

La gran diferencia entre les dues cimeres és de base. Així de senzill. Mentre l’oficial intenta resoldre els problemas globals de la forma clàssica, sense sortir massa del paradigma actual (tot i que innovant en la seva metodología mica en mica i crec que de forma correcte), la paral·lela parteix de la idea i l’anàlisi que l’actual sistema és obsolet, no respecta els princips bàsics que se li haurien d’exigir en un món global i, per tant, va més enllà i busca imaginar. Imaginar què? Doncs, noves idees, nous paradigmes de pensament. Es podría dir que és a la Cimera dels Pobles on es lluita per la “batalla de les idees”, tant necessària avui en dia. El problema d’aquesta és l’articulació de totes aquestes noves idees.

I us preguntareu, quina esculls? La pregunta no és fácil. Per una banda la creació de nou coneixement, la discussió sobre nous paradigmes i idees m’atrau per la meva passió pels temes més relacionats amb tot el que té a veure amb el pensament crític. Així mateix crec que moltes de les idees que sorgeixen aquí seran les que en uns propes anys estaran en les columnes d’pinió de molts diaris. Per l’altre banda, però, tot el que rodeja una cimera del tamany de la de NNUU és fascinant. Flota per l’aire la sensació que cadascú està aportant el seu petit grà de sorra a canviar les coses. Distingeixes clarament els diplomàtics ( amb el seu aire aristocràtic), dels negociadors (amb una cara d’estrés i mirada cansada), dels periodistes (mirant a la minima l’acreditació i buscant negociadors per saber la última hora), de la societat civil (roba informal i sensació d’estar un pèl perduts i a l’expensa d’informació fresca). En definitiva tens la sensació que estàs en un lloc important i que, desgraciadament, la maquinària burocràtica et sobrepassa. És complicadíssim saber exactament què està passant. Per mi, el millor és o centrar-te en el teu tema concret o tenir una visió global i general.

I què està passant a la Cimera Oficial? Doncs bàsicament s’està veient clarament la divisió i la ruptura a nivell sistèmic entre els diferents blocs d’estats. Els canvis estructurals que s’han produit al llarg de la última dècada a nivell internacional tenen un clar reflex en les negociacions de Rio. Els països del Nord (prou d’anomenar-los rics!) volen mantenir la seva hegemonia diplomàtica i de poder que durant tants segles els ha permès moldejar-ho tot en base als seus interessos. Els països del Sud, al contrari, ja són conscients del seu poder i, tal i com diria Michael Wievorka, han sobrepassat l’etapa neocolonialista. Ja negocien sabent-se poderosos, i amenacen constantment amb trencar les negociacions per considerar-les (amb raó) injustes.

Què consideren injust? Per començar la negació del bloc liderat pels EEUU, UE, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda del principi de Responsabilitat Comunes però Diferenciades i el “qui contamina paga”. Seguidament la idea de l’economia verda. Tot i ser un tema discudit des de fa anys en cercles acadèmics, ara de sobte (tal i com molt agudament afirma Martin Khor) els diplomàtics dels països del Sud es troben en que han de negociar sobre això com si fos la gran solució als problemes del món. Els mateixos entenen que les presses i l’ansietat regnant en les ments dels països del Nord, inmersos en una crisi d’aquelles que en parlarem en anys, els fa pressionar sobre aquest tema. Sabedors que ara comencen a tenir la “paella pel mànec”, porten les discussions al “què és i què no és” aquest concepte. I crec, sens dubte que amb tota la raó del món. Un altre tema controvertit és la transferència de teconologia i de recursos. Això en època de crisi profunda és complicadíssim de negociar i d’arribar a un acord. És necessari per tant entendre les posicions i els contextes històrics i actuals de cada govern.

Avui he pogut assistir a un Diàleg Global sobre “Desenvolupament Sostenible com a resposta a la crisi financera i econòmica”. Prou interessant. Una de les qüestions que més ha estat en el debat ha sigut l’educació.

Finalitzo el post amb una frase preciosa i crítica dita en el Diàleg d’avui:

“No dejaremos un mundo mejor a nuestros hijos, pero dejaremos unos hijos mejores a nuestro mundo”

Anuncios

Etiquetas: , ,

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: