Archivo | Uncategorized RSS for this section

Garry Davis i Andorra

Avui, mentre llegia el The New York Times –com cada dia de retorn de Manhatan cap a Port Jeferson en tren- i una història en portada m’ha cridat l’atenció. Era un obituari d’un tal Sol Gareth Davis qui va morir recentment a l’edat de 91, i el títol de la notícia era Garry Davis, Man of No Nation who saw One World of No War, Dies at 91 (Garry Davis l’home sense nació que veia un món sense guerra mor als 91 anys). La meva sorpresa encara ha estat encara més majúscula quan he llegit el que el Sr. Davis va dir en una entrevista al The Boston Globe l’any 1991:

We’re bigger than Andorra

The New York Times

Garry Davis, llançant flyers a París el 1948 -The New York Times

En un moment en que la temàtica de la sobirania nacional, el dret a decidir o els casos d’en John Snowden o de Julian Assange estan en boca de tothom arreu, crec que la història de Garry Davis és, si més no, bén curiosa. La menció a Andorra té tot el seu sentit.

Leer Más…

¿Qué es un Impuesto a las Transacciones Financieras?

(Post publicado en la web http://www.unitedexplanations.org) Hoy en día la Tasa Tobin (TT) aparece como una de las medidas para poder establecer un cierto control al “desgobierno” de las finanzas así como conseguir unos recursos nada despreciables en un momento en el que los presupuestos de los estados occidentales están “sedientos”. Gracias a campañas como la Robin Hood Tax Campaign, o iniciativas como las de ATTAC o el Foro UBUNTU, a nadie ya no le suena extraño oír hablar sobre la TT. Es necesario, por tanto, conocer qué es y una breve historia de esta idea que ahora parece más cerca que nunca de su aplicación.

Leer Más…

Senegal = Taranga

Després de l’arribada a Barcelona el passat diumenge al matí, només queda veure amb perspectiva tot allò que s’ha viscut al Senegal per a poder disfrutar realment d’un país amb unes possibilitats inmenses i amb una riquesa de la qual no tots els països poden presumir, la seva gent. Tal i com em va dir el Bye (noi senegalès que arribà a Catalunya via patera i va treballar per les platges de Salou abans de ser deportat) “en Senegal no somos ricos, no tenemos dinero, tenemos hambre y no tenemos oportunidades, pero tenemos siempre una sonrisa porque este es el país del Taranga”.

Leer Más…

Ubuntu al Fòrum Social

Tal i com deia en el post d’ahir dec als meus fidels lectors un resum, reflexions, etc. del que van ser els dos actes que des del Fòrum UBUNTU vam organitzar. No cal que digui que la seva preparació va portar hores i hores de mails, trucades, reunions, mals de caps, stress, nervis, alegries…però sobre tot molta molta il·lusió i amor. Ja se sap que quan les coses es fan amb il·lusió i amor sempre deixen un molt bon sabor de boca.

Leer Más…

Ça va mon ami??

“Ça va mon ami?” és el crit de guerra a Dakar. Amb tothom comences les converses així. Si s’hagués de descriure i explicar que sents quan et relaciones amb la gent d’aquí la paraula seria “fraternitat”. Tots son amies, uns perquè et volen vendre el que sigui (encenedors gegants, sartens, camises, colònies,,,el que es pugui imaginar i més), altres perquè volen parlar amb tu, i la majoria perquè volen saber què penses de la seva terra.

Leer Más…

Arribada al Fòrum, burocràcia africana, marxa inaugural, sol i calor…Dakar!!

Avui puc dir que realment ha començat la nostre aventura per Dakar al Fòrum Social Mundial. Després de l’arribada, de dormir en un llit en forma d’v 4 horetes i de somiar amb un karaoke avui m’he llevat amb el sol de Senegal entrant per la finestra.

Resulta que en Josepet està dormint en un piset just davant (quan dic davant és davant) del meu hotel amb lo qual els walki-talkies que ens hem endut ens faràn força servei, sempre que s’acabin engegant. El primer que hem fet, després de treure’ns les lleganyes mútuament, ha sigut baixar al Casino a comprar l’esmorzar, sabó, i tabac…lo del tabac és brutal, tres paquets de “pata negra” 2,50€!! Un bon esmorzar a la terrasseta i llestos per a afronat el primer dia d’ajetreo.

Leer Más…

Dakar!!

Per fi ja hem arribat a Dakar i, per sort…tinc habitació!!!! Això sí, he hagut de posar-me una mica seriós amb els de recepció amb el meu francès de nivell 3 per a poder garantir que no em tocava meditar pels carrers de Dakar.

El viatge ha sigut prou entretingut, i com sempre que es va pel món amb el Pepín, ple d’historietes gracioses.

Leer Más…