Black Gold: cómo el petróleo define el poder en el mundo

* Entrada publicada en la pàgina web de United Explanations

86196563

A partir de este día cada gota de petróleo vale una gota de sangre

Georges Clemenceau a Woodrow Wilson

Leer Más…

Anuncios

El mercat en les nostres mans

És de sobres conegut el poder que els grans actors financers acumulen i com tenen la capacitat d’estendre els seus “tentacles” arreu del sistema. No per això deixa de ser important la revelació a l’opinió pública del control efectiu que aquests acaben exercint sobre la nostra vida diària en coses tant banals com el preu d’una llauna de refresc, tonyina o el d’una bateria de cuina.

GS

Així és com Goldman Sachs –conegut “gegant financer” sobre el qual ja vaig escriure amb anterioritat– està sent investigat per un subcomitè del Senat nord-americà i per la Commodity Futures Trading Commission –comissió que vetlla pel bon comportament en el mercat de futurs de primeres matèries. Concretament, se la investiga per distorsionar l’oferta d’alumini. Aquestes notícies no deixen de sorprendre’m, i més pensant en els efectes que aquestes pràctiques tenen quan es canvia l’alumini pel blat o el blat de moro i els consumidors nord-americans per la població amb manca d’aliments arreu del món.

Leer Más…

Garry Davis i Andorra

Avui, mentre llegia el The New York Times –com cada dia de retorn de Manhatan cap a Port Jeferson en tren- i una història en portada m’ha cridat l’atenció. Era un obituari d’un tal Sol Gareth Davis qui va morir recentment a l’edat de 91, i el títol de la notícia era Garry Davis, Man of No Nation who saw One World of No War, Dies at 91 (Garry Davis l’home sense nació que veia un món sense guerra mor als 91 anys). La meva sorpresa encara ha estat encara més majúscula quan he llegit el que el Sr. Davis va dir en una entrevista al The Boston Globe l’any 1991:

We’re bigger than Andorra

The New York Times

Garry Davis, llançant flyers a París el 1948 -The New York Times

En un moment en que la temàtica de la sobirania nacional, el dret a decidir o els casos d’en John Snowden o de Julian Assange estan en boca de tothom arreu, crec que la història de Garry Davis és, si més no, bén curiosa. La menció a Andorra té tot el seu sentit.

Leer Más…

Dodd-Frank & 21st Century Glass-Steagal Act

Com sempre als EEUU les històries al voltant de les negociacions financeres de les noves regulacions -siguin per regular més o regular menys- acaparen força atenció mediàtica tot i que pocs arribem a entendre quines són les seves repercussions reals. Recentment dues noves lleis estan sent debatudes àmpliament tenint, si s’apliquessin, una importància enorme. Es tracte de la Dodd-Frank Act per regular el comerç de derivats fora del territori nord-americà; i la nova versió de la coneguda i constantment citada Glass-Steagal Act que separa l’activitat de la banca comercial de l’especulativa.

imagesSens dubte, la seva implementació -del tot bén improbable en les seves versions originals- causaria un sotrec dels importants en el tant important i present sector financer dels EEUU.

Leer Más…

Spaniards i més

La setmana passada em va arribar fins aquí el vídeo de la intervenció i les preguntes d’un sempre directe David Fernández @HiginiaRoig  -parlamentari al Parlament de Catalunya de la Candidatura d’Unitat Popular- a en Adolf Todó Rovira -president conseller executiu de Catalunya Caixa, ex-director general de Caixa Catalunya, president de Catalunya Banc, ex-director general de Caixa Catalunya del 2008 al 2010 i ex-director general de Caixa Manresa- en la Comissió d’Investigació sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l’Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors.

images

També us comentava que una de les coses que volia aprofitar per fer mentre a NY és veure la visió que es té de la crisi des d’aquí. Doncs fem un cop d’ull a una notícia que té força a veure amb les preguntes que li feia en David Fernández a un alt dirigent d’una entitat financera.

Leer Más…

TEMPUS FUGIT

Como algunos de vosotros sabéis, desde hace unas dos semanas estoy instalado una temporada en Nueva York trabajando como ayudante de investigación en un proyecto que llevan a cabo el Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la oficina en NY de la fundación Friedrich-Ebert-Stiftung.

IMAG0515

A lo largo de estos tres meses intentaré en la medida de lo posible explicar curiosidades pero, principalmente, enfocar dos temas que despiertan mucho mi interés.

  • La visión de la crisis europea desde los EUA y su lectura en la prensa y otros medios –principalmente las noticias que tengan relación con el estado español.
  • Las diferentes medidas encaminadas a regular el sector financiero o disputas que de ello se derivan.

Empecemos hoy por lo segundo.

Leer Más…

Del Paraíso al Desarrollo

* Artículo publicado en el blog “Idees emergents” de Innovación para el Desarrollo Social

JFKEn uno de sus discursos más famosos, John Fitzgerald Kennedy miraba a los ojos de la ciudadanía declarando: “No te preguntes qué puede hacer tu país por ti, pregúntate que puedes hacer tú por tu país”. Pues bien, si tomamos en consideración los evasores de impuestos que sacan partido de los paraísos fiscales, vemos que la mencionada frase acabaría con un “Pregúntate qué puedes no hacer tú por tu país”. La respuesta sería no pagar impuestos, y eludir las responsabilidades que como ciudadano se derivan de beneficiarse de los servicios públicos –carreteras, hospitales, seguridad, etc.- que el estado provee y que, no lo olvidemos, entre todos financiamos vía impuestos.

Leer Más…