El mercat en les nostres mans


És de sobres conegut el poder que els grans actors financers acumulen i com tenen la capacitat d’estendre els seus “tentacles” arreu del sistema. No per això deixa de ser important la revelació a l’opinió pública del control efectiu que aquests acaben exercint sobre la nostra vida diària en coses tant banals com el preu d’una llauna de refresc, tonyina o el d’una bateria de cuina.

GS

Així és com Goldman Sachs –conegut “gegant financer” sobre el qual ja vaig escriure amb anterioritat– està sent investigat per un subcomitè del Senat nord-americà i per la Commodity Futures Trading Commission –comissió que vetlla pel bon comportament en el mercat de futurs de primeres matèries. Concretament, se la investiga per distorsionar l’oferta d’alumini. Aquestes notícies no deixen de sorprendre’m, i més pensant en els efectes que aquestes pràctiques tenen quan es canvia l’alumini pel blat o el blat de moro i els consumidors nord-americans per la població amb manca d’aliments arreu del món.

La “jugada” és senzilla però retribueix les arques dels grans grups financers amb mils de milions de dòlars. Goldman Sachs, JPMorgan Chase, Glencore Xstrata, The Nobel Group i altres més, estant sent investigats per tenir emmagatzemades tones i tones d’alumini –se sap que també ho fan amb d’altres primeres matèries bàsiques pel sistema productiu com el petroli- en magatzems de Detroit. Un cop emmagatzemades, aquestes s’anaven movent diàriament d’un magatzem a un altre, però sense proveir el mercat amb l’oferta corresponent d’aquest valuós material. Aquest retràs generava un augment progressiu del preu de l’alumini en el mercat, afectant moltes empreses i, evidentment, els consumidors.

Tot l’anterior em fa plantejar tres reflexions.

En primer lloc, des de molts àmbits s’ha posat en dubte el impacte de l’especulació en l’augment de preus dels aliments durant els darrers 5 anys. Personalment, crec que no hi ha cap mena de dubte al respecte. De la mateixa manera que el mercat d’alumini s’ha vist distorsionat per l’especulació sobre el producte per part d’uns quants actors afectant en última instància el consumidor –s’ha de demostrar a través de la investigació però crec que no hi marge d’error-, és evident que el mateix succeeix en el mercat de primeres matèries agrícoles que, recordem-ho, tenen el seu preu fixa’t a mercats tant poc transparents com el de futurs de Chicago. Això té un impacte enorme en la problemàtica de l’alimentació i el nombre de persones que passen gana per no poder fer front al preu dels aliments. Aquesta primera reflexió em porta a la segona.

El control que aquests grups financers tenen sobre el mercat i, conseqüentment, sobre el dia a dia de mils de milions de persones i famílies està totalment fora de control i necessita ser regulat. Aquest poder que han acumulat a partir de les progressives desregulacions financeres de sectors com el de les commodities o l’eliminació de la separació entre banca comercial i de inversió –la coneguda Glass-Steagal Act que ara es vol tornar a aplicar– ha estat gràcies al ferotge rol que juguen els grups de pressió sobre els polítics. Aquests han permès aquestes dinàmiques a partir de la creença i submissió a una ortodòxia ideològica de la qual estem rebent les conseqüències. Això ha generat uns canvis estructural dins del sistema i unes relacions de poder difícils de canviar. Ja en parla el Relator Especial de les Nacions Unides pel Dret a l’Alimentació quan afirma que el principal problema en la qüestió de l’alimentació són les relacions de poder que s’han establert a través de la creença cega en el mercat. Com plantejava també Susan Strange, ens hem de preguntar “qui controla què” i “com se’n beneficia” per entendre moltes de les coses al nostre voltant.

Finalment, la ja mencionada falta de regulació. És esperançador veure com als EEUU s’està posant en dubte la gran majoria de les dinàmiques del sector financer en els darrers anys. És veritat, però, que això és per la importància d’aquest sector en la seva economia, que la majoria d’aquestes investigacions no acaben penalitzant les conductes d’alguns actors i que, si ho fan, les multes a pagar són ínfimes en comparació amb els guanys i les repercussions negatives que ja s’han generat i que es generen arreu del món.

Una última i darrera qüestió a preguntar-se és perquè si existeix un mecanisme a nivell nacional als EEUU per defendre els interessos dels consumidors i vetllar pel “bon comportament” –si és que podem afirmar a la lleugera que en els mercats de primeres matèries de futurs existeix el bon comportament- dels grans grups financers, ¿no pot existir-ne un a nivell global? Les respostes poden ser vàries i totes elles entrelligades entre sí per la transversalitat d’una qüestió com és l’alimentació. Potser, i remarco el potser, és pel simple fet que els/les que pateixen de fam al món no són considerats consumidors. Són per tant individus que no reporten cap benefici al mercat que és qui, des de fa un parell de dècades, regeix la temàtica alimentària arreu del món. Són, per tant, invisibles als ulls del mercat i d’aquells qui el controlen.

Hernán Cortés Saenz

Pda: us deixo un vídeo força divertit que parla d’aquesta pràctica “tant original” de Goldman Sachs i altres.

Anuncios

Etiquetas:

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

2 responses to “El mercat en les nostres mans”

  1. Juliana Luisa says :

    Por favor, ¿podría tener la traducción es castellano? Todas las entradas me parecen muy interesantes, pero me es muy difícil entender lo qie en ellas se dice.
    Un saludo

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: