Garry Davis i Andorra


Avui, mentre llegia el The New York Times –com cada dia de retorn de Manhatan cap a Port Jeferson en tren- i una història en portada m’ha cridat l’atenció. Era un obituari d’un tal Sol Gareth Davis qui va morir recentment a l’edat de 91, i el títol de la notícia era Garry Davis, Man of No Nation who saw One World of No War, Dies at 91 (Garry Davis l’home sense nació que veia un món sense guerra mor als 91 anys). La meva sorpresa encara ha estat encara més majúscula quan he llegit el que el Sr. Davis va dir en una entrevista al The Boston Globe l’any 1991:

We’re bigger than Andorra

The New York Times

Garry Davis, llançant flyers a París el 1948 -The New York Times

En un moment en que la temàtica de la sobirania nacional, el dret a decidir o els casos d’en John Snowden o de Julian Assange estan en boca de tothom arreu, crec que la història de Garry Davis és, si més no, bén curiosa. La menció a Andorra té tot el seu sentit.

El Sr. Davis era un senyor bén peculiar que, tot i que estic segur que en molts moments se l’ha tractat com un “il·luminat” -i de bén segur que alguns el recordaran com a tal, val la pena pensar un moment els motius què el van dur a fer el què va fer.

De bén jovenet Sol Gareth Davis, nord-americà, va ser recrutat per la Segona Guerra Mundial on va exercir d’aviador. En aquella cruenta guerra, Davis va ser un dels encarregats de pilotar un B-17 que va bombardejar Brandenburg. Això el va portar a reflexionar, sobre els motius que conduien a la guerra, i la gent innocent que moria per les bombes que ell llançava. Aquesta reflexió el va portar a una idea utòpica que va fer la causa de la seva vida: un món sense nacions ni fronteres no patiria guerres. És així com el 1948 va renunciar a la sea nacionalitat americana i, dirigint-se a les Nacions Unides el 1948 digué davant de tots els representants del estats membres:

Nosaltres, la gent, volem una pau que només un govern mundial ens pot portar. Els estats sobirans que vosaltres representeu ens divideixen i ens porte a l’abisme d’una guerra total.

A partir d’aquell moment Sol Gareth Davis va dedicar la seva vida a aquesta idea a partir de la creació del moviment One World Movement. Aquest, que té el seu propi passaport i compta amb gairebé un milió de “ciutadans”, va rebre el suport de personalitats com Albert Einstein, Albert Camus o Jean-Paul Sartre. Evidentment, aquesta idea tan utòpica, però en part plena de sentit li va reportar greus problemes diplomàtics a l’arribar a diferents països que no reconeixen la seva “nacionalitat mundial”. Tot i això, i segons constata l’article del The New york Times, a dia d’avui existeixen uns quants països que reconeixen aquest passaport, entre ells Equador, Tanzania, Togo o Gambia.

Garry Davis va fer campanya per tot el món, buscant recolzaments per la seva idea i el seu reconeixement oficial arribant, fins i tot, a presentar-se a les eleccions a la presidència dels Estats Units com a candidat del Partit Ciutadà Mundial. En els darrers temps, li va donar la ciutadania mundial a Julian Assange, i es sap que un dels seus darrers desitjos era fer-li arribar a John Snowden però, com remarca l’article irònicament, no el va poder trobar.

La menció a Andorra tenia tot el seu sentit, ja que si un petit tan petit com Andorra és una nació, què o qui ens marca el què és o no és una nació i quins són els seus límits. Evidentment el Sr. Davis era un utòpic d’aquells que no s’olviden, però els seus raonaments i motivacions serà difícil que deixin de ser actualitat.

Hernán Cortés Saenz

Anuncios

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: