La Unió Europea, Xipre i els paradisos fiscals


Algunes de les majors reclamacions de la ciutadania europea en els darrers anys estan sent una major democràcia, més rendició de comptes a la societat, major transparència en els processos de presa de decisions i una major regulació del sistema financer. El passat 1 de juliol la Unió Europea va realitzar el canvi de presidència semestral. Xipre va donar el relleu a Dinamarca, dins d’un context ple de turbulències i núvols negres degut al “rescat” de la banca espanyola i la petició de Xipre d’ajuda per fer front als seus compromissos de finançament. Amb tot aquest rerefons, unit al clima d’agitació social en el que vivim, sorprèn que un país que és recongut com un paradís fiscal sigui membre de la UE i ara agafi la seva presidència. Això és senyal inequívoca que alguna peça no encaixa bé en tot l’entramat europeu i mundial.

Xipre és una petita illa mediterrania, que gaudeix d’una situació geopolítica molt valuosa a l’estar tocant a Orient Mitjà, a prop de Turquia i gairebé davant de la sortida o entrada al Canal de Suez, una de les vies marítimes més valuoses pel transport de mercaderies i de petroli. La illa està dividia en dues parts, una turca i una greco-xipriota i és una de les fonts de disputa més antigues del Mediterrani. La illa alberga les dues úniques bases militars de la RAF del Regne Unit al Mediterrani.

Econòmicament, Xipre viu gràcies principalment al sector de serveis (almenys oficialment) i a la laxitud amb la qual es controla l’activitat financera i empresarial a la illa, que gaudeix d’un impost de societats del 10% (a Irlanda és del 12.5%). El seu sector bancari està fortament lligat a Grècia, motiu pel qual els problemes que afronta són molt greus. La seva política i relacions econòmiques són del tot curioses. És el principal port d’entrada de capital rus al Mediterrani i per aquest motiu l’any passat va demanar un préstec per a intentar sanejar el seus bancs. Evidentment no se’n va sortir. Ara, ha demanat l’ajuda a la UE i a la vegada a Rusia i Xina ja que, en paraules del vice ministre d’assumpte europeus “no és bo quedar supeditats al constenyiment que tindriem amb les condicions europees”. No és, des del punt de vista estratègic, cap moviment rocambolesc diversificar la “cartera de rescatadors”, però sí que ho és quan s’ostenta la presidència europea i ha de ser qui dirigeixi la política europea en un context com l’actual. Estem parlant, a més, d’un estat que és reconegut com un dels paradisos fiscals més importants del món.

Segons l’index de Tax Justice Network, el Financial Secrecy Index, Xipre ocupa el lloc número 20 del citat index entre les Bahames i Guernsey (la primera posició és per Suïssa, i “més ben posicionats” de la UE trobem Luxemburg, Alemanya i Austria). Aquest es centra en 73 jurisdiccions secretes i  mesura d’una banda les lleis i els tractats internacionals per a veure el seu secretisme, i de l’altre banda la importància de la jurisdicció a nivel internacional pel que fa a mercats financers. Segons el FSI Xipre no es pot considerar com una gran jurisdicció secreta, però sí que és segons diverses fonts, l’entrada del capital rus més obscur.

Tot l’anterior demostra com es va fer la construcció europea en les seves darreres ampliacions i quin és el nivell en la presa de decisions a nivell europeu quan la presidència recau en un país que és reconegut per ser una font de conflicte i un reconegut paradís fiscal. Enfront d’aquesta situació no sorprèn que el desencant de la ciutadania envers el model europeu actual sigui tant alt. La falta de respostes a les demandes de la ciutadania, com el cost de la crisi està recaient en el 99% de la societat, el control que el sector financer té sobre el polític i la falta de transparència en la presa de decisions, generen un sentiment de repulsa que accentúa els efectes negatius i dilueix els positius.

És necessari, per una banda, que els dirigents europeus no permetin aquestes situacions tant rocambolesques on un estat en conflicte, que és un paradís fiscal, que té un dels sistemes financers més danyats per la crisi i una societat dividida ostenti la presidència de la UE; i per altre banda, és necessari que la ciutadania siguem capaços d’identificar aquestes situacions i denunciar-les.

Si no es posa fre a aquestes dinàmiques, la possible ruptura del contracte social a nivell europeu començarà a prendre forma si és que no ho ha fet ja.

NAN

Anuncios

Etiquetas: , ,

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: