Senegal = Taranga


Després de l’arribada a Barcelona el passat diumenge al matí, només queda veure amb perspectiva tot allò que s’ha viscut al Senegal per a poder disfrutar realment d’un país amb unes possibilitats inmenses i amb una riquesa de la qual no tots els països poden presumir, la seva gent. Tal i com em va dir el Bye (noi senegalès que arribà a Catalunya via patera i va treballar per les platges de Salou abans de ser deportat) “en Senegal no somos ricos, no tenemos dinero, tenemos hambre y no tenemos oportunidades, pero tenemos siempre una sonrisa porque este es el país del Taranga”.

En Bye no és el primer ni el segon senegalès que m’he trobat que renega de la seva herència francesa. És per això que quan aprens quatre paraules en wolof ja els tens a la butxaca. És cert que quan arribes a l’Àfrica negre el cor et vibra. La sensació és indescriptible. No és por, ni inquietud, és una sensació de realment no conèixer el món tal i com és, i adonar-se de la bombolla en la qual vivim aquí a casa nostre. Reconec que és la segona vegada que trepitjo l’Àfrica, i només he estat a Senegal, però la sensació d’aquest viatge ha estat indescriptible. Sense cap mena de dubte tornaré a Senegal.

Potser va ser l’anar amb el Pepín de company d’aventures i de feina, però el conèixer el carrer de Dakar, la seva gent, parlar amb tothom, entrar en certes dinàmiques i conèixer part del llenguatge del carrer et donen una perspectiva que d’altre manera no coneixes.

Després de 8 dies pel Senegal donant voltes, treballant, relacionant-te amb tothom, de dia, de nit,…en definitiva coneixent i obrint la ment i el teu cor, arribes aquí i res és el que semblava. Només pel caos que es viu a Dakar amb el trànsit, els crits, el sorolls, les olors… et dones compte de la importància que li donem a certes coses que realment no són el que hauríen de ser. Potser això és com una balança que no troba l’equilibri. Per un cantó la felicitat personal, les relacions humanes i el contacte humà. Per l’altre la felicitat material, les relacions professional i el contacte mínim. Tot amb matissos, és clar. Però el bén cert és que el que ells poden envejar de nosaltres no sé fins a quin punt es pot equiparar amb el que nosaltres podríem envejar d’ells. El punt mig seria l’ideal. Un ideal que realment faria un altre món. Un altre món seria possible…en definitiva pel que es va viatjar a Dakar i al Fòrum Social Mundial.

Podria estar explicant mil històries del viatge, i els que coincidiu tard o d’hora amb mi o el Pepín (sabeu que millor si ens trobeu junts) ens ho podreu demanar i passareu una bona estoneta. Alguns/es ja les hauràn sentit. N’hi ha de tots colors (predominantment negres), però totes amb final feliç i amb alguna lliçó de vida de rerefons.

Algunes més llargues i emocionants, sense retorn a Dakar i fent que un dia que havia de ser genial, prengués un color fosc i preocupant, i acabés sent la millor aventura del viatge i et fes conèixer llocs i gent irrepetibles (aúpa Euskadi);

 

altres més curtes i en un trajecte de taxi de 20 minuts (un taxista que es fa tant colega nostre que ens porta a conèixer la seva xicota…i nosaltres amb pressa!!), o comprant uns segells per postals que no sabem si arribaran; o amb un xòfer que ens fa parlar castellà amb la seva dona; o en canoa per un llac completament fosc a les 5 del matí sota el cel més impressionant que hagueu vist; un trajecte en “taxi” de 5 hores; compres on acabes abraçant-te amb el que t’acaba regalant qualsevol cosa (d’aquestes n’hi ha mil); fer-te amic d’un noi de l’hotel més bo del centre que només té il·lusions i il·lusions per la vida…bufff costaria aturar-se, però això és un blog i no un llibre.

Alguns podreu veure les fotos que vam fer. Ja se sap que una foto pot reflectir un moment, transportar-te a un lloc, però no deixa de ser això, una petita mostra de quelcom que un objectiu no pot ni podrà mai mostrar.

Els que hague seguit el blog espero que us hagi agradat, tot i que molts posts han estat escrits a les tantes de la nit amb els ulls clocs i el cendrer ple de cigarretes. Potser la font d’inspiració ha sigut el Pepín, i bé, les nostres xerrades per tot Senegal en les quals hem compartit de tot: sofà, taxis, suors, vols, preocupacions, estress, fred, calor, llit, cigarros, aigua, fruita, esmorzars, diners, amistats, però sobretot (i això ho sabeu els que ens coneixeu bé) somriures i una experiència inolvidable que a ben segur repetirem en el futur. Un petó ben fort pel Patrick i la Janina!!

Apa, ja s’han acabat les meves parrafades. Ara, de tant en tant, continuaré escribint i parlant de geopolítica, petroli, relacions internacionals, desenvolupament, deute públic, finances, crisi, i totes aquestes coses que tant m’agraden i apassionen, però això és una altre història…

No hay color de piel, no hay uno mejor que otro, somos tu y yo, sólo eso…debajo nuestro existe lo mismo…si ahora mismo nos cortamos en un dedo lo que saldrà del corte será lo mismo para ti que para mi. Todos somos hermanos

En Bye, un gran paio…

NAN

Ah! no us quedi cap dubte,,,el futur està a l’Àfrica…si no em creieu aneu-hi, us ho recomano i segur que el Josep també!

 

Anuncios

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: