Ubuntu al Fòrum Social


Tal i com deia en el post d’ahir dec als meus fidels lectors un resum, reflexions, etc. del que van ser els dos actes que des del Fòrum UBUNTU vam organitzar. No cal que digui que la seva preparació va portar hores i hores de mails, trucades, reunions, mals de caps, stress, nervis, alegries…però sobre tot molta molta il·lusió i amor. Ja se sap que quan les coses es fan amb il·lusió i amor sempre deixen un molt bon sabor de boca.

L’acte del dia 8 al matí era, podríem dir-ho així, el “fort” que organitzavem a Dakar. El cartell que teniem era molt bo, amb la participació d’en Federico Mayor Zaragoza, la Susan George, l’Aminata Traoré, la Danielle Mitterrand, la Fatma Alloo, l’Oscar Ugarteche, el Carlos Tiburcio del govern de Brasil, en Rudy de Leeuw,el Mario Lubetkin d’IPS i el Manel Manonelles d’UBUNTU. La temàtica era genial, “Cap a un nou model de governança mundial”.

El del dia 9 per la tarda tenia com a cartell el Federico Mayor Zaragoza, la Sara Longwe, el Bernard Cassen, l’Eric Hazard, el Jaime Balaguer,en Djibo Bagna i el Manel Manonelles. La temàtica, potser no tan cridanera però essencial i de plena actualitat “Sobirania Alimentària i democràcia global”.

  • Cap a un nou model de governança mundial”

Tal i com no pot ser de cap altre manera en aquests casos es van caure del cartell final la Susan George (tenia a la mateixa hora a l’altre punta de la universitat un acte amb la meva estimada Naomi Klein que em vaig perdre!!!), l’Aminata Traoré, que va acabar venint al nostre segon acte, i la Danielle Mitterrand que va delegar en el director de la seva fundació l’Emmanuel Poliâne.

Tot i això l’assistència de públic va ser massiva, i encara que no teniem aula assignada (coses del directe) la haima on el vam fer ens va anar prou bé. L’acte va començar una mitja horeta més tard i amb presència de  mitjans de comunicació i gent d’arreu del món. Les intervencions (tot i que no les vaig poder seguir, molt al meu pesar, del tot) van ser super interessants. Va començar la Fatma amb un discurs emotiu sobre la necessitat d’una nova visió del món i de totes les seves estructures (econòmica, política i social) per tal que la regió africana, la cuna del món on vivim i encara encadenada a visions colonialistes i d’esclavatge, tingui presència en el nou món. La dona, pilar de tot el que ens envolta va ser també part important del seu discurs. EnRudy de Leeuw, president del major sindicat belga FGTB, va remarcar els efectes que la crisi actual està tenint sobre els treballadors, la pèrdua d’oportunitats, i com les respostes que s’han donat a la crisi han tingut en les conseqüències laborals un dany colateral fàcilment assumible des de les altes esferes. Tal i com va dir “aquesta situació s’està tornant insostenible per les bases sindicals d’arreu del món”.

La intervenció de l’Oscar Ugarteche va ser la que més em va agradar, i és que soc fan confès i declarat dels seus escrits i teories. Va deixar algunes perles interessants, com la dada segons la qual els indicadors del deute a la UE actuals són similars als de l’Àfrica de fa 20 anys. Va afirmar amb rotunditat que som incapaços d’entendre amb exactitud quins estan sent els canvis que s’estan produint en el món actualment, i va finalitzar amb una frase de les que t’emocionen “Otro mundo es posible, y no sólo es posible y deseable, sino básicamente urgente”.

En Mario Lubetkin director d’IPS va donar la seva visió sobre els canvis tecnològics al món (xarxes socials, blogs, Wikileaks…) i l’impacte que estan tenint al món i en les societats. Per la seva part el director de la fundació de la sra. Mitterrand va parlar de la temàtica de l’aigua com una necessitat bàsica que fa segles que no es cobreix i que una nova visió al respecte és imperant. Finalment en Federico Mayor Zaragoza, tot un encisador d multituds, va parlar de forma emocionada com l’actual sistema d’Institucions Internacionals no reflecteix el món actual i la seva reforma és més necessària que mai. Per ell tot es basa en la frase del preàmbul de les Nacions Unides “Nosaltres els pobles…”

  • Sobirania alimèntaria i democràcia global”

Des d’UBUNTU ens vam plantejar que seria important poder abordar un tema que té un abast estructural, que tots coneixem que existeix, en som conscients, però que poques vegades ens hi parem a pensar-hi: la fam, la problemàtica de l’augment de preus dels aliments, l’especulació al voltant del mercat de primeres matèries com a refugi del capital global, la nova geopolítica alimentària, i en definitiva, l’assassinat diari de milers de persones i nens que no tenen com alimentar-se tot i haver-hi excedents agrícoles, “obertura” de mercats i la capacitat per a poder alimentar-nos.És per això que conceptes com el de la sobirania alimentària (dret dels pobles i estats a definir la seva política agrària i alimentària que garantitzin el dret a l’alimentació a tota la seva població) o el de seguretat alimentària (situació en la que totes les persones tene accés als aliments suficients per a dur una vida sana) estan sent defesos amb tanta força per tants i tants moviments socials, principalment de l’Àfrica. La relació amb la democràcia és evident.

L’activitat, tot i no ser potser la més cridanera, per a mi va ser una font de coneixement constant, ja que a més dels ponents confirmats finalment s’hi va adherir l’Aminata Traoré a qui em feia molta il·lusió conèixer i la veritat és que va valdre la pena de totes totes.

La Sara Longwe va obrir les intervencions remarcant la importància de les dones en tots els temes alimentaris i com tot i ser la base de les societat africanes (realment només a Àfrica?¿) les decisions continuen estan en mans de l’home (realment només a Àfrica?¿). Així mateix va exposar el cas de Zambia i com l’aparició de coure en el subsòl ha canviat la mentalitat del país en detriment de les necessitats bàsiques. En Bernard Cassen, un clàssic dels clàssics va defensar la necessitat de protegir totes les qüestions alimentàries del mercat i del capital global, tot posant com exemple de feina ben feta totes les iniciatives polítiques dutes a Amèrica Llatina els últims anys.

L’Aminata Traoré (Amanita com diu el Pepín)realment em va impressionar. No solsament pel seu discurs tot describint la situació al seu país i deixant frases com “mendicitat internacional”; “els diners de la corrupció són els de les elits que han traït al poble”; o “els electors que voten en la promesa democràcia són els que després es moren de gana al carrer”, si no per la força i l’emotivitat amb la qual va fer els seu discurs. (la foto posterior amb ella i el Josep és de les bones)

En Jaime Balaguer del Fòrum Rural Mundial va explicar la campanya que estan duent a terme sobr temes d’agricultura familiar, i va complementar la seva intervenció amb la d¡en Djibo Bagna, representant de ROPPA, una organització potentíssima dins de l’Àfrica Occidental que va posar una força al seu discurs que espantava (literalment).

L’Eric Hazard, representant d’Oxfam International i expert en temes alimentàris, va ser també d’aquelles que a mi m’agraden. Però per un motiu diferent als de l’Aminata. En Hazard va donar una classe acadèmica i magistral de la temàtica alimentària i els seus efectes en l’Àfrica Occidental. El fet que el Senegal sigui exportador agrícola i la gent es mori de gana, la inexistència del sector industrial en aquests països, així com els efectes econòmics i social que l’augment dels preus en els cereals tenen en la població van ser força colpidors. Però el millor va ser el seu final, i les seves recomanacions: “política comercial voluntarista i basada en visions regionals i no tant globals” i “la necessitat de coratge polític per a fer front a aquest situació”. Coratge polític…

En Federico va fer el discurs final, tot enfatitzant la falta de coratge i voluntat política en els més alts decisors. Una més i millor regulació al més alt nivell és necessària, i les solucions existeixen i tots les coneixem…així és com va animar-nos per tal que contínuem lluitant per fer un món millor.

La valoració final, suposo que encara l’hauré de fer en els pròxims dies quan hagi de fer l’informe de tot això…però una primera aproximació de tot plegat està en aquest post. Sempre és més fàcil escriure els fets ràpid, i és el que he fet ací, però la reflexió necessita de més temps, i aquesta encara no hi és…toca reflexionar-hi!!

Aquestes han sigut les aventures de les dues activitats del Fòrum UBUNTU a Dakar. No haguessin estat possibles sense la Laia, el Harpo, la Sílvia, la Madoka (aligator) i el Manel. Ah se m’olvidava!!! …com se’m pot olvidar…el Pepín!!!!! vaya crack…ara resulta que el tio també creu que un altre món és possible, i jo no l’he convençut.

NAN

Anuncios

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

One response to “Ubuntu al Fòrum Social”

  1. Josep Queralt (Pepin) says :

    Hernán!!!!

    Que dir-te que no ens haguem dit i haguem comentar tos aquests increíbles deis que hem passat a Dakar (No al Paris-Dakar com diuen alguns pero casi…jeje, espero que pengis alguna anegdota refarent a la gran ultima aventura…
    Trobo que el resum dels actes dona una bona idea de tot el que s’ha anat presentant, tot i que m’agradaria afegir que “no hay mal que por ven no venga”,ja que, aquest ambient de desorganitzacio crec que ha permes una relació mes propera entre la gent i personalitats que hi van asistir cosa que fa molt mes fácil obrir-se per tal de discutir al mateix temps que s’analitza la precaria situacio mundial.
    Tant professionalment com personalment ha sigut una experiencia molt enrriquidora d’aquestes que et permeten pensar i replantejar-te coses, coses importants. Ja ho diuen que quan viatges tens les sentits ven oberts pero vivencies com aquestes els deixen actius cronicament.
    Nomes donar les gracies a UBUNTU per la seva confiansa en el tema del disseny grafic, i perque no dir-ho, d’organitzacio i logistica en aquest Forum Social Mundial i agrair a l’Hernan que cada dia m’ensenyi coses i em fagi mes gran com a persona.

    Crec que entre tots podriem anar fent possible un altre mon… Aixo si entre tots! reflexioneu-hi siusplau!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: