Ça va mon ami??


“Ça va mon ami?” és el crit de guerra a Dakar. Amb tothom comences les converses així. Si s’hagués de descriure i explicar que sents quan et relaciones amb la gent d’aquí la paraula seria “fraternitat”. Tots son amies, uns perquè et volen vendre el que sigui (encenedors gegants, sartens, camises, colònies,,,el que es pugui imaginar i més), altres perquè volen parlar amb tu, i la majoria perquè volen saber què penses de la seva terra.

Aquest dos dies han sigut de bojos, perquè enganyar-nos. Ahir, dia 7, “començava” el Fòrum. I dic començava perquè es podria sir que va ser un petit caos. Ningú sabia quines eren les seves aules, a quina hora començaven les activitats, si hi hauria traducció o no…total, la frase estrella era: “C’est un chaos…je suis fou!!” a lo qual jo sempre deia: “D’aquí sortirà molta gent calva”. Si família, els nervis han estat a flor de pell aquests dos dies, però ara des de l’habitació fumant-me un cigarro amb la calmíssima puc dir que està anant chévere!!

El dilluns al matí ens vam dedicar a fer més i més lobby per a veure si aconseguiem una aula/carpa/tenda o el què fos per tal de poder fer la nostra activitat de dimarts al matí a primera hora. Finalment, l’opció va ser ocupar una haima, penjar cartells everywhere, i apuntar el meu número de mòbil a tots els cartells…això ha suposat que sigui la persona de Dakar que més gent coneix i que més ràpid se li ha gastat la bateria. El procés ha sigut més o menys així: trucada d’un número amb més dígits que la pantalla (i evindentment desconegut), contestar amb un “Alo” i llavors, “Bonjour Hernán, je suis X et je voudrais savoir…” jo evidentment, i fent dots de la meva diplomàcia fent-me l’amable amb tothom..trucaven francesos, senegalesos, catalans, anglesos, ponents per confirmar…buffffff vaig pensar que em tornava boig!!  M’han ofert cotxes de lloguer, traduccions gratis, què qui feia els cartells, si podia donar contactes, inclòs m’han demanat per habitacions d’hotel!!! C’est fou!!! Ara, el campament base ha anat dakuquis!!!

Després d’aquest semi-caos vam anar a una recepció a l’embaixada do Brasil, on ens vam fotre les botes amb el coctel i després que el Josep anés a buscar le “Grand Patron” a l’aeroport amb el 4×4 que vam llogar (Laia és suuuuuupeeeerrrr ecològicccc) vam anar a l’hotel a tancar certs temes que, després d’una hora, van quedar més oberts. Però sort del positivisme del compinche Josep (ell sí que és un tot terreny) i de la seva frase mítica “Per fer una truitat s’han de trencar els ous” (interpretacions vàries, s’admetene apostes i suggerències)  ens en vam sortir.

Avui, i després de dormir ¿5hores? hem arribat al Fòrum per “preparar” el nostre acte…evidentment la carpa que vam okupar estava okupada, i els de la Via Campesina ens han fet fora a crits (solidaritat al Fòrum Social, clar que sí!!). L’acte l’organitzavem amb l’ITUC, i gràcies a la noia que ho coordinava amb mi hem aconseguit una FASEG per a fer-la…teníem campament. Ara només faltava la gent itrobar els ponents…casi ná!! La gent, via repartir flyers a lo “Nena 2×1, chupito con nata i baile del reggeaton” ha anat venint, i venint, i trucant-me, i trucant-me…que si entrevistes, que si El País Semanal, que si ATTAC Espanya, ATTAC França, ATTAC Bèlgica, ATTAC Vaticano jejeje a tope!!

L’acte diria, amb el benentés, que ha sigut un èxit…afluència massiva, desbordament de gent, jo i el Pepín fent d’assafates, portant aigües, carregant taules (Merci mon ami!), donant targetes…aviaaaammm (com diria algu/NA) “en situacions extrordinàries, respostes extraordinàries” (millor piropo del dia). Tot ha anat astupenduuuu i la gent suuuuper contenta i feliç per l’acte. Jo el primer.

Per la tarda, relaxació, molt protocol diplomàtic (mai millor dit) i amb el 4×4 i el xòfer “Mussahhh” a tots llocs. El Josep i jo, totalment desfondats ens hem dedicat a fer compres a la senegalesa…”Cuanto esto? 10mil…mmm..mil…nonono mon ami…alors aurevoir…mon ami 5mil…mmm….mil..noooo…aurevoir…(dos metres) mon ami…1500…très bien mon ami!!). Ultra fort perquè feies tot el protocol de més de deu minuts i quan el tancaves et deien “tu saps negociar mon ami”!!jajaj boníssimmm. Hem conegut el Looref, el Yousuf, el Diop..i el Pakito!!

Després de l’stress, una bona dutxa, un bon gin tonic, un bon sopar,,,i a dormir-la!!!!!

Apa, no m’aguanto!!! PETONSSSSSS

NAN

PDA: demà explico els actes…

Anuncios

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: