AAA+


Dels valors recolzats per hipoteques subprime amb qualificació de triple A emeses al 2006 , el 93% – ¡el 93%! s’han rebaixat a la categoria de basura. Paul Krugman

AAA+ no és un grup sanguini, ni cap codi secret per accedir a algun recinte…o potser si? es podria dir que sí que estem davant d’un codi, codi que dóna accés a finançament i que és la mesura de qualificació del deute públic que els estats emeten i que des de fa uns mesos està tant en els mitjans i en el dia a dia pels casos de Grècia, Espanya, Portugal, etc. Concretament AAA+ és la màxima puntuació que es pot atorgar al deute que un país emet i “llença” als mercats financers, és a dir, la que indica que el risc d’adquirir aquest deute és mínim i per tant el tipus d’interès que dóna és relativament petit i aproximat al d’Alemanya que és qui marca la “línea”. Aquesta “nota” no ve donada pels propis governs (en part lògic), ni per organismes internacionals reconeguts, no. Les qualifiacions les donen el que es coneix com les agències de qualificació crediticia i que, sense cap mena de dubte, es pot afirmar que formen un dels oligopolis més potents i importants del sector financer ja que són tres les que avaluen el deute dels estats: Standard & Poor’s, Fitch i Moody’s.

La cita del principi que vaig trobar en un escrit d’en Paul Krugman reflexa el rol que aquestes agències van tenir en la crisi que es va desencadenar fa menys de tres anys i de la qual encara en tenim repercusions més importants avui en dia. Bàsicament una que ja vaig apuntar en el primer post que vaig publicar en el blog sobre Dubai i que ja fa temps que a alguns que em coneixen els hi comentava: la crisi del deute públic, o el dilema de “rescatem el deute privat amb fons públics, i rescatem el deute públic amb…amb què¿?”. Aquesta crisi del deute públic és la que està colpejant amb força les economies més “dèbils” econòmicament i per fer front als atacs especulatius, bàsicament Grècia, Espanya i Portugal.

El món financer i els seus entrellats no deixen de sorprendre’m dia rere dia. Jo, que tinc formació en Relacions Internacionals, no va ser fins els últims anys de carrera i inicis del Doctorat que vaig començar a sentir certa atracció per aquests temes i les seves implicacions en el sistema internacional i, conseqüentment, en la vida de les societats i les persones. L’introduir-me en l’escola de l’Economia Política Internacional gràcies a la lectura de Susan Strange i el seu llibre States and Markets ja va ser el punt culminant. El fet és que quan més coneixes del món econòmic, no et deixen de sorprendre les seves dinàmiques autònomes i, per sobre de tot, el poder que té i ha adquirit en el sistema en l’últim segle tot aconseguint que el món polític es mogui en una òrbita totalment aïllada. L’exemple de les agències de qualificació crediticia és flagrant.

Quan va esclatar la crisi de les subprime a tots els que ens hi vam fixar mínimament, i amb total ignorància, no podíem entendre com ningú havia supervisat el treball i el paper d’aquestes agències i les seves qualificacions. Era unànim: el seu rol en la crisi les feia molt responsables, tot i que tot té els seus matissos. Ara, són les mateixes que tenen la potestat per dir que el deute públic grec no mereix una qualificació alta, amb el conseqüent augment del seu diferencial respecte el deute alemany i l’augment del valor de l’assegurança (els famosos Credit Default Swaps). I aquí arribem a una altra d’aquestes coses del món financer que quan les llegeixes et perturben: els mercats de CDS donen més probabilitat d’impagament a Espanya amb una solvència d’AAA que a Indonesia que té una qualificació de “basura”…

En definitiva, queda pendent el post sobre Grècia, però aquest va per una línea paral·lela, tot i que el tema dels problemes grecs amaga dues idees importants que van més enllà dels temes econòmico-financers:

  1. L’esgotament de la població amb tot el relacionat amb la crisi i com és el poble qui ha de pagar els desperfectes, i la conseqüent revolta social que es pot arribar a desencadenar, i de la qual Espanya en podria ser un alumne avançat, ja que l’atur grec no té res a veure amb el 20% que tenim aquí i que en breu ja hi haurà una primera “tanda de gent” que deixarà de cobrar. si això ha de servir per despertar la consciència social, benvingut sigui i canviem les coses:
  2. Els canvis estructurals que el món està patint i que es veuen reflectits en l’actitud del govern dels EUA, els problemes de l’UE de la qual Grècia és la punta de l’iceberg, i l’emergència d’un nou ordre internacional on, desgraciadament, el petroli continuarà sent el recurs energètic més valuòs i desitjat.

Per acabar, una puntualització i una nova cita… la puntualizació és que em vaig deixar endur pel meu “il·lusionisme” congènit (defecte de fàbrica total) i evidentment el senyor Clegg no va guanyar, tot i que el paper del sistema electoral també té molt a veure; la cita, d’un senyor bastant conegut en els cercles financers, un tal George Soros que ell solet va enfonsar la llirua esterlina en horetes:

Els Credit Default Swaps són com comprar una assegurança de vida sobre la vida d’una altre persona i disposar d’una llicència per matar-la

NAN

Anuncios

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: