Tribunal Russell sobre Palestina


Que aquest Tribunal previngui el crim del silenci

És d’aquesta manera com en Bertrand Russell, filòsof i escriptor britànic i guanyador del premi Nobel de literatura el 1950 va definir l’objectiu del Primer Tribunal Russell celebrat el 1966 per jutjar els Crims de Guerra comesos a Vietnam i sotmetre’ls al dret internacional.  Aquesta iniciativa que va comptar amb el recolzament de molts intel·lectuals, polítics i activistes de l’època ha tingut continuitat en dues ocasions. A mitjans de la dècada dels vuitanta per jutjar els crims comesos per les dictadures a Amèrica Central; i al 2010 per jutjar la posició dels estats de la UE i els crims de guerra comesos per l’exèrcit israelià en la invasió de la Franja de Gaza a finals de desembre del 2008 en l’operació “Plom Fos” i les violacions del dret internacional perpetrades, del qual s’ha celebrat la primera sessió a Barcelona.

Tal i com anuncia la Fundació Bertrtand Russell, “el Tribunal Russell no té validesa jurídica, però actua com un tribunal del poble, de consciència, davant de les injustícies i les violacions del dret internacional que no han estat jutjades pels tribunals internacionals existents o que, malgrat haver estat reconegudes, continuen produint-se amb total impunitat degut a la manca de voluntat política de la comunitat internacional”. És així com el caràcter simbòlic d’aquest tribunal li dóna una peculiaritat única, i és que pot involucrar a gran part de la societat civil, així com a membres de govern i diferents tipus de personalitats.

El passat dilluns dia 1 de març començà el Tribunal per Palestina al Col·legi d’Advocats de Barcelona sota una gran expectació i amb l’aforament complert. El Tribunal va durar dues jornades, juntament amb un últim dia on es presentaven les conclusions a les que havia arribat el mateix. Les personalitats que hi participaren foren molt destacades (Aminata Traoré, Cynthia McKinney, Arcadi Oliveres, Ferran Izquierdo, Stéphane Hessel, Meir Margalit,etc) així com les que el recolzen (Eduardo Galeano, Boutros-Ghali, Naomi Klein, Noam Chomsky,etc). Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la inaguració sota una gran expectació i fortes mesures de seguretat. Com en tot el relacionat amb la “mare de tots els conflictes” en els últims 50 anys, aquest tipus d’iniciatives creen i crearàn força controvèrsies en l’opinió pública i entre els analistes i periodistes.

És difícil no ser partidista en aquests cleavages als quals ens enfrontem, i és que les ciències socials tenen aquest component subjectiu que tots creiem que deixem de banda i que inconscientment ens acaba amplificant els fets, les declaracions, o la simbologia. En el conflicte Israel-Palestina succeeix el mateix, però realment hi ha dades i fets que són irrefutables.

Comprenc la sensació d’inseguretat i de certa psicòsi que hi ha a la societat israeliana (per altre banda amplificada i utilitzada pels dirigents-militars), però no crec que això justifiqui la situació en la que viu la població palestina, principalment a la Franja de Gaza, per molt que sigui Hamás qui governi (en base a unes eleccions democràtiques promogudes per Occident) i estableixi una confrontació oberta amb l’estat d’Israel.

El Tribunal Russell ha volgut, no jutjar a Israel, si no donar responsabilitat als estats de la Unió Europea que van donar suport implícit o explícit a l’acció del Tsahal al desembre de 2008, i en general, a tota la diplomacia militar que des de la Knesset es duu a terme i es defensa. Posicionaments que amb la presència de “polítics” com Benjamin Netanytahu o el Ministre d’Afers Exteriors Avigdor Lieberman “llueix” més que mai.

Crec que tot i les crítiques rebudes el rol del Tribunal Russell en tot aquest conflicte no deixa de ser molt positiu, ja que aporta un component novedós a tots els punts de vista que es donen del conflicte, i crec que millor que la crítica oberta per part del govern d’Israel periodistes i analistes a favor de la causa israeliana, la seva participació en processos com aquests donaria un punt de vista totalment diferent i deixaria d’enrocar les posicions.

Evidentment que en un procés d’aquest tipus hi confluexien personatges de tot tipus (en part aquesta és la gràcia), però que aquest fet pugui ser utilitzat com a excusa per no denunciar o posar en primera plana els abusos de poder d’un exèrcit (sigui d’on sigui) contra una població que està totalment aillada del món em sembla totalment fora de lloc i d’una falta de rigor analític esgarrifós. La demagogia és present a tots llocs, però s’ha de saber a on s’utilitza i per a quins fins.

Posar en evidència el rol de la diplomacia de la Unió Europea en un conflicte en el que van morir moltes persones innocents, atacant-se infraestructures d’organismes internacionals destinats a ajudar a una població totalment desestructurada entre d’altres accions totalment denunciables, així com el llançament de cohets (la proporció és ridícula però no per això obviable), no deixa de ridiculitzar el rol i el poder la Unió Europea en un món en continu moviment i on cada dia més sembla que el tren està passant de llarg per la diplomacia europea. A les polítiques dels governs israelians a Palestina no fa falta posar-les en evidència, ja ho fan per elles mateixes.

Anuncios

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: