La globalització i el Dret Internacional


Ahir, com cada dilluns des dels meus anys de polítiques a la UAB, vaig comprar El País. Inicialment, els dilluns sempre destaquen per les cròniques i el resum del cap de setmana esportiu de les quals em declaro seguidor fidel. Amb la idea d’amortitzar millor el preu pagat (que ha anat variant considerablement al llarg dels anys) comences a veure quines seccions t’interessen més i vas fidelitzan-te als corresponsals i les columnes dels col·laboradors. No és que m’entusiasmi la tendència del diari en qüestió pel que es refereix a política nacional (“España” al diari), però sempre m’ha agradat l’apartat d’internacional i els escrits dels seus corresponsals: José Miguel Muñoz a Palestina, Ángeles Espinosa a Teherán, Soledad Gallego a Argentina, Pilar Bonet a el Caucas, etc. D’entre les columnes del dilluns en destaquen dues, la de Joaquín Estefanía a la secció d’Economia i la de José Ignacio Torreblanca a internacional.

El senyor Torreblanca, que és membre de l’European Council on Foreign Relations i professor de Ciència Política, basa els seus escrits en qüestions relatives a la UE i la relació que té amb la política exterior de l’Estat espanyol. Aquest dilluns la seva columna sota el títol de Atrapados feia referencia al que tantes vegades s’ha denunciat en els últims anys: el segrest de la política per part de l’economia, la supremacia de l’estructura econòmica respecte a la política. El que més em va fer reflexionar del que ell exposava en el seu article era l’afirmació que feia quan deia que “com el mateix Obama està experimentant, la globalització, com a subjecte de dret abstracte, no ha comparegut per a ser apercebuda, així que tot apunta a que la rendició de contes recaurà a l’esfera política”. Aquest fragment s’emmarcava dins de la  justificació que els governs dels països han de fer per tal de fer front a la rendició de comptes a la que els Parlaments els sometran per tal de poder aplicar certs “estímuls” que millorin la situació econòmica…bé, seria millor dir situació socioeconòmica.

Una reflexió d’aquest tipus ens porta a una idea molt difícil d’acceptar, i és que per molt que s’apeli des dels governs a que la Gran Recessió és fruit de la globalització de les últimes dècades, aquesta no se li pot responsabilitzar a ningú en concret ens tot el contrari, són els polítics, els dirigents els que han perdut les regnes de l’economia de manera progressiva al principi i de manera fulgurant i escandalosa a partir de l’interiorització que el Consens de Washington i totes les polítiques al voltant d’ell eren les úniques vàlides. La supremacia ideològica, l’hgemonia única d’un model, la no-possibilitat d’alternatives és el que ens ha conduit a aquest desastre del qual encara, crec, no n’hem vist totes les conseqüències. La història ens ha mostrat que les hegemonies úniques, les supremacies ideològiques han conduit el món a confrontacions més o menys violentes però que han fet que les estructures del sistema internacional trontollessin. Els discursos alternatius, tantes vegades criticats, ignorat, vilipendiats i reprimits violentament (sota el pretext de l’estat com a únic posseidor del monopoli de la legítima violència com deia Webber) durant anys, i escenificats en el moviment alterglobalització, són ara emprats (aquí hi entren molts matissos) per dirigents com Sarkozy, que volen refundar el capitalisme, donar-li una vessant més humana, gravant el capital especulatiu, etc.

I quan parlem i diem que la globalització financera (perquè no tota la globalització és dolenta ni perversa com alguns creuen, almenys jo no ho crec) és la responsable de totes les distorsions que el nostre sistema pateix, a qui hem de dirigir-nos, a qui podem fer responsable, qui ha de rendir contes enfront dels ciutadans quan portem tant de temps dient que aquest fenòmen era ingovernable, no tenia control, no responia a cap principi ètic ni moral?  La resposta, com deia el senyor Torreblanca, és el sistema polític i els seus representants. No vull dir amb això que els polítics són innocents, ni que han actuat sense saber el que els venia a sobre,no. Tota causa i tota conseqüència venen escenificades i moldejades per un context, una situació, un moment. I és aquí on els polítics, els governants han fallat, ens han fallat, han permès, no han tingut capacitat de preveure el què podria passar i, encara pitjor, no han sapigut trobar alternatives. Però no ens desviem massa del tema al que pretenc arribar.

Si hi ha alguna reforma que realment canviaria el món tal i com el coneixem avui en dia no seria una altre que una profunda reforma del Dret Internacional, o parlant amb més propietat, un empoderament del mateix i una cessió de sobirania per part dels estats. Potser, i dic només potser, amb un canvi en la concepció del Dret Internacional Públic i equiparant a la mateixa alçada el que es coneix com a Hard Law amb el Soft Law, situacions com la que hem viscut en el transcurs dels dos últims anys s’haurien afrontat d’una manera diferent (principalment en temes econòmics financers). No soc un expert en la matèria, i admiro els que es dediquen als temes relatius a les lleis, però crec que si s’establis una Carta de Dret Internacional Vinculant (Això sí que és ser utòpic!!…) el prisma amb el qual mirem les coses, i que la majoria de vegades ens ressignem a acceptar, canviarien… de mentres sempre trobarem un culpable que copi les portades dels diaris i aconseguirem  desviar l’atenció sense encarar els problemes reals que té el nostre món i que mica en mica aniran creixent.

NAN

Anuncios

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: