Paradigma Guardiola


Seria imperdonable per un culé com jo no fer un petit post de la temporada de l’equip que porto al cor, el Futbol Club Barcelona. El títol d’aquest post és en honor a un blog que s’ha creat i en el qual s’analitzen totes les variants tàctiques que en Pep ha dut a terme al llarg d’aquests 16 mesos en els quals el Barça ho ha guanyat TOT!!

Estiu del 2008: un Barça eliminat a semifinals de la Champions pel futur campió, el Manchester United, i amb la lliga perduda en favor del Reial Madrid de Schuster s’enfornta a un panorama desolador. Per un cantó un club sense “pau social” on el soci i el seguidor del Barça demana el cap d’en Laporta i la Junta; l’entrenador que ens havia fet guanyar dues lligues i la segona Champions (Frank Rijkaard) destituit pels resultats i per la falta de control dins del vestuari fruit de la anteriorment venerada “autogestió”; el més important, els jugadors, la plantilla que fins feia poc era considerada de les millors del món afrontava una situació complicada en la que les estrelles com Deco, Eto’o, i sobretot Ronaldinho tenien els dos peus més fora que dins. Amb tots aquests ingredients la junta, que no surt derrotada en la moció de censura, es disposa a planificar la temporada començant per la figura de l’entrenador. Els candidats són varis: Ancelotti, Wenger, ¡Capello!, etc. però per sobre de tots el senyor José Mourinho. Sorgeix, però, un nou candidat avalat per Evarist Murtra i que coneix la casa, és un referent pel barcelonisme, català i amb una preparació que va més enllà d’una pilota i 22 jugadors. Sorgeix el nom d’en Pep Guardiola, el “cervell” del mític Dream Team de Cruyff. Hi ha un petit inconvenient a la seva arribada, no té experiència si s’exceptua que la temporada anterior ha dirigit el filial i ha aconseguit ascendir-lo de Tercera Divisió a Segona B (primer títol com a entrenador per a Guardiola). Jo, necessitat d’emocions fortes i seguretat enfront d’una plantilla boníssima i jove demano en Mourinho i no em convenç l’arribada d’en Pep…

Octubre 2008: el Barça amb les incorporacions de Dani Alves, Piqué, Hleb i sobretot d’un Samuel Eto’o que estava fora a l’agost i que reivindica el seu rol al grup a la pretemporada, perd el primer partit de lliga contra el Numància de Sòria i empata a casa contra el Racing de Santander. La sortida a Gijón pot suposar que el Barça es converteixi en cuer de la lliga…a partir d’aquí la història ja està escrita i romandrà escrita durant anys, sabent que la fita del Barça mai s’havia conseguit en la història del futbol i que tal i com va dir en Laporta en un atac de lucidesa por comú en ell “Podem ser igualats, però mai superats”.

Desembre 2009: després de 16 mesos, crec que només 5 derrotes en partits oficials, i campions de Copa del Rei, Lliga, Copa d’Europa, Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Intercontinental, gols innumerables, reconeixements, premis i un llarg etcètera al Barça de Guardiola només li resta mantenir el nivell per a fer història en els pròxims anys. No se li demanarà el repetir el sixpeat com dirien els americans, però sí continuar guanyant i per sobre de tot, mantenir el nivell de joc i la presència dels de la “casa”.

Per acabar i sense ganes de repetir el que hem llegit, vist (important el paper de TV3 com a TvBarça) i escoltat en innombrables ocasions, només em queden algunes reflexions d’aquests mesos que ja són part de la “memòria històrica” dels culers i de part dels amants del fútbol.

  1. L’aposta pel futbol d’atac, combinatiu i sempre amb la porteria en ment de Guardiola. Les constants variants tàctiques amb les que ens ha sorprès durant aquest temps i que són innombrables: Touré de central, sortida de pilota amb els dos centrals a la línea de fons per fer front a la pressió, Messi de fals davanter centre, Ibra de mitja punta, Iniesta d’extrem dret i Messi a l’esquerra tot fent que el dibuix es convertís amb un 4-4-2 amb Iniesta al mig del camp i ALves aprofitant el carril (Barça-Inter), etc.
  2. La confiança amb la gent del filial, coneixedors del sistema de Can Barça i amb la confiança de l’entrenador. Les aparicions de Busquets, Pedro, Jeffre, Dos Santos, Piqué i els que arribaran ha donat empenta al barcelonisme i a la vegada ha servit a en Guardiola per poder justificar-se.
  3. La recuperació de jugadors que no semblaven útils, que tenien els dies contats o que semblaven secundaris: Eto’o, Henry, Abidal, Piqué, Pedro, Messi, Messi, Messi (quina gran idea adelantar en Messi 10 metres…els que feien que es trenqués constantment i no marqués com ara)…potser la única excepció és Bojan.
  4. El canvi Eto’o / Ibrahimovic. Reconec que soc un fan d’en Samuel, amb la seva empenta, pressió, ganes i ambició que l’han dut a ser el tercer màxim golejador de la història del Barça. També reconec que m’ha costat digerir la marxa de l’Eto’o i que creia que en Zlatan no donaria el que se li demanava. En Pep crec que va ser sincer i exigent “si em trieu a l’Eto’o porteu-me el que us demano”. I vingué en Zlatan que obre el ventall de recursos d’aquest Barça.
  5. Finalment, només podem que treure’ns el barret per l’actitud d’en Pep envers els contraris, la premsa, els jugadors, la directiva, el club, els aficionats…un 10 PEP!!

Que n’aprenguin…tant en Laporta, com els periodistes d’aquí i d’on siguin i sobretot els envejosos.

NAN

Anuncios

About Hernán Cortés Saenz

Nacido un frío diciembre de 1982 en Barcelona, hijo de padre colombiano y madre catalana, mi nombre es Hernán. Resido en un pequeño pueblo de la Costa Daurada con un encanto espectacular y a orillas del Mare Nostrum. Soy licenciado en Ciencias Políticas por la Universitat Autònoma de Barcelona, y estoy especializado en Relaciones Internacionales, cursando un Doctorado sobre la materia. He trabajado como Policy & Executive Officer en UBUNTU - Foro Mundial de Redes de la Sociedad Civil analizando temas relacionados con el sector financiero, alimentación, gobernanza mundial y desarrollo. Actualmente estoy en Nueva York (EUA) como investigador asociado con la Initiative for Policy Dialogue de la Universidad de Columbia y la Friedrich-Ebert-Stiftung investigando sobre las protestas globales acontecidas como respuesta a la crisis y las medidas de austeridad.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: